Sobre Vidres als Ulls

Informació sobre Vidres als Ulls

 

Una obra escrita i dirigida per Ferran Joanmiquel

Una producció de

Sinopsi

L’Eric viu en un centre tutelat per a menors. Està a punt de fer el salt, falten pocs dies per a què faci els divuit i es mor de ganes de deixar el centre. Però hi ha un problema: l’Eric ha agredit a un company seu i l’ha deixat força malparat. Espantat i confús, l’Eric decideix escapar-se del centre i comença una odissea pels carrers que el portarà a veure’s involucrat en uns aldarulls. El relat del que passa en l’aquí i ara del personatge es combina amb una sèrie de flashbacks en els que se’ns revela el seu passat familiar.

Text adjunt

ERIC: Posa una barra de ferro a mil graus

Un gos rabiós contra la paret

La barra de ferro contra la paret

i el gos a mil graus

Quan es refredi, pica’l amb un martell

Creus que tornarà a la seva forma original, el gos?

Creus que encara podrà mossegar, la barra?

El ferro té una capacitat collonuda

de sobreposar-se a l’adversitat

Però si el gos encara es belluga

parteix-li l’espinada i observa’l

Observa’l atentament

S’ha recuperat després d’estar sotmès a les altes pressions?

Per si de cas remata’l amb un bon cop de barra

Rebenta-li el cap

Ja ha patit massa, pobre gosset.

 

Fitxa artística

Dramatúrgia i direcció: Ferran Joanmiquel

Actors: Andreu Casadellà i Jordi Subirà

Disseny de llums i espai escènic: Daniele Cipolletti

Ajudant de direcció i veu en off: Núria Martorell

Disseny gràfic i difusió: Sonia Camallonga

Vestuari: Emma Bover

Fotografia: Enric Ruiz

Anuncis

One comment

  1. “Vidres als ulls” és el monòleg de l’Èric, un noi a punt de complir 18 anys i que actualment viu en un CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa).

    L’Èric es troba en un punt d’inflexió en la seva vida: complir la majoria d’edat i haver de fer el salt a l’autonomia de la vida adulta.
    Aquest monòleg apropa l’espectador a la ràbia i al món intern d’un noi que ha viscut una infància injusta i carregada de dolor, i com amb aquest bagatge, amb aquesta motxilla carregada de pedres, és difícil tirar endavant.

    Núria & Núria

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s